Valorar les presumpcions
Per valorar les presumpcions, han de partir de fets acreditats per arribar a la presumpció mitjançant un enllaç precís i directe
Stc. Tsj 210/09 del 16 de setembre del 2010
Al respecte, convé posar de manifest que la Sala no fonamenta la seva resolució judicial en coincidències, sinó en el resultat que s’obté del material probatori, arribant a la seva convicció a través de presumpcions judicials que parteixen de fets acreditats i ho fa mitjançant un enllaç precís i directe.
Així, és suficient amb la lectura de la sentència d’aquesta Sala per a contrastar que es parteix d’una sèrie de fets base acreditats: “En primer terme, resta provat que el negoci S.C. va desenvolupar una activitat comercial i que aquest fou donat de baixa per resolució de 17 de març de 2006 i, a partir del 9 de maig de 2008 és donat d’alta com a S.L.P. En segon terme, les mercaderies que es reclamen foren lliurades en els mesos de març a maig de 2008 i consta una canvial lliurada al compte **** de l’entitat Y. de Pas de la Casa. En tercer terme, consta acreditat que durant els mesos que es va lliurar la mercaderia el Supermercat seguia desenvolupant la seva activitat i que des d’abril de 2006 fins a abril de 2008 es va seguir cotitzant a la CASS (cfr. Especialment folis 146 i 147) essent l’empresari S.C. i constant com a assalariat una persona anomenada X. que coincideix amb el nom que es troba a alguns dels albarans de lliurament de la mercaderia. En cinquè terme, resta tanmateix provat que el compte corrent **** si bé va a nom del Sr. V.Q., la referència comercial és de S.C. i que des del març de 2007 i fins a l’abril de 2008 s’han remès diferents càrrecs relatius a S.C. (folis 169 i 170)”.
I a partir dels mateixos s’obté uns fets acreditats, mitjançant les proves de presumpcions judicials, que si bé no coincideixen amb les pretensions del Sr. L.C.L., si generen la convicció de la Sala que, malgrat es va cessar administrativament en l’explotació del negoci, el mateix es va mantenir front a tercers, per la qual cosa la Sala coincideix amb el criteri d’instància de condemnar al Sr. .C.L., generador de l’aparença front a tercers, a assumir les conseqüències que es desprenen de la mateixa.
Criteris per a determinar la cessació de pagaments
Criteris per a determinar la cessació de pagaments: que es deixin de pagar un o més deutes de natura comercial. Importància per un balanç, signatura, aval informa econòmic o auditoria que valori la situació econòmica
Stc. Tsj 086/11 del 29 de setembre del 2011
Al respecte, convé indicar que l’al•legat que efectua el recurrent que s’abonen amb normalitat els salaris, les cotitzacions i els pagaments a proveïdors sí que es troba òrfena de tot recolzament probatori, a la vegada que segons el Decret de 4-10-1969, sobre suspensió de pagaments i fallida, en el seu article 8 no es requereix per a declarar l’estat de cessació de pagaments que els deutes siguin executoris per sentència ferma, sinó que esdevé suficient que es deixin de pagar un o més deutes exigibles de natura comercial.
Per tant, i tota vegada que en el propi escrit de contesta a la demanda de fallida, de data 5-10-2010, es reconeix que la defenent té diversos deutes en període d’execució de sentència i que els mateixos es poden assumir de manera fraccionada i ajornada, a la vegada que en l’escrit de conclusions també reconeix el mateix, s’ha de convenir amb el jutjador a quo que procedeix declarar l’estat de cessació de pagaments, perquè no es tracta que s’hagi produït un cessament generalitzat en els pagaments, com argumenta la recurrent i que podria justificar la no declaració de fallida, sinó que (ex art. 8 Decret 4-10-1969) la cessació de pagaments “és el fet pel qual el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial i de trobar-se amb una situació financera sense sortida. Per declarar l’estat de cessació de pagaments, el Tribunal de Batlles tindrà en compte tots els elements d’apreciació i especialment la multiplicitat d’actes de protest o de reclamacions, així com l’ús pel comerciant de procediments fraudulents per a mantenir artificialment el crèdit comercial”.
Des d’aquesta òptica d’idees, ateses les reclamacions que consten a la Batllia, que la part recurrent impugna des d’un doble ordre de motius: que no són deutes reconeguts en sentència ferma, extrem que ja hem refusat amb anterioritat, i dos, que els imports no són correctes, sense que tampoc consti cap acreditació documental en aquest alçada, per la qual cosa s’ha de refusar també, s’ha d’entendre que concorre el pressupòsit de no poder pagar un o més deutes exigibles, com així ho evidencia el fet que admeti la possibilitat de subvenir als seus deutes amb ajornaments i de forma fraccionada. I quant a l’extrem al•legat, segons el qual el negoci no es troba en una situació econòmica sense sortida, insisteix la recurrent, a l’igual que a la instància, que ja va aportar el balanç del negoci, del qual es desprèn una situació de viabilitat econòmica.
Així, el Tribunal a quo va manifestar en la seva resolució que si bé s’argumenta que el negoci genera prou guanys per a fer front els deutes contrets i es fa referència expressa que l’actiu supera al passiu, el jutjador indica que no existeixen elements a les actuacions que permetin precisar la viabilitat econòmica.
Però si s’examina el document que conté el balanç comercial aportat s’ha de concloure que el mateix no porta cap signatura ni es troba avalat per cap informe econòmic o auditoria que valori la situació econòmica que en ell es reflecteix. I per això, d’acord amb l’article 8 del Decret de 4-10-1969 que determina que el Tribunal de Batlles tindrà en compte tots els elements d’apreciació i especialment la multiplicitat de reclamacions, s’ha de concloure, pel manteniment de la cessació de pagament declarada.
Comentaris recents